(Barcelona, 27 març 1901 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 2 gener 1988)

Advocat i escriptor. Conegut amb el pseudònim de Llorenç de Sant Marc.

Fou president de la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona i creà una biblioteca de temes econòmics.

Publicà Temps enrera (1966), que conjuntament amb Males companyies (1970) i La brilant història (1971) constitueix una visió de la Barcelona de principi de segle.

Altres obres seves són: La gàbia (1976), La mort del benefactor (1981), Quaranta històries (1983), premi Víctor Català, Guardo, el confident (1985), etc.

Fou el pare de Lluís i de Josep Maria Carandell i Robusté.