(Barcelona / Sant Adrià de Besòs, Barcelonès)

Barri suburbial, tocant a mar, entre els dos municipis, format al llarg dels anys 1920 amb població immigrada amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929.

A la postguerra i, sobretot, després del 1960, fou un centre d’immigració important, primer amb gent de Màlaga i després com a refugi dels habitants del Somorrostro, Marbella i altres zones de barraques barcelonines. El 1971 els seus habitants treballaven principalment a les fàbriques del Poblenou.

L’any 1985 subsistien les barraques i una gran part de la població eren gitanos. L’equipament comercial és gairebé nul, i el tècnic i urbanístic, totalment insuficient (no hi ha clavegueres ni aigua corrent). Hi ha un centre social i unes escoles d’iniciativa particular, una de les quals per a gitanos.

El seu nom sembla que prové del mot francès butte que li donaren les tropes napoleòniques. El general Zapatero (1834) hi féu construir un edifici militar, dit el Castell, destinat actualment a escola.

Fou lloc d’execucions en la guerra civil de 1936-39 i en la postguerra.