(Sanaüja, Segarra, 1540 – Barcelona, 1614)

Religiós carmelità descalç (1573). El seu nom a l’orde era Joan de Jesús. Graduat en arts a Barcelona (1566), exercí el seu ministeri sacerdotal a la Roca del Vallès.

Traslladat a Alcalá de Henares, fou prior a Castella de diversos convents i el primer procurador general davant la Santa Seu. Obtingué de Roma el breu d’erecció de la reforma, en província a part (1580). A partir del 1585 treballà en l’establiment de la reforma carmelitana al Principat (vint convents) i en fou provincial (1588-91 i 1600-03).

Fou bandejat a Castella pel govern central de l’orde (1603), en part per les seves normes pastorals, entre les quals destaca el manament que els religiosos catalans parlessin habitualment català i que prediquessin sempre en aquesta llengua fora ciutat (1601).

És autor de diverses obres religioses, que romangueren inèdites. Tornà al Principat (1613) i predicà a les festes de la beatificació de Teresa de Jesús (1614), amb la qual havia mantingut correspondència (1576, 1581).