(Breda, Selva)

Antiga abadia benedictina de Sant Salvador de Breda.

Fundada el 1038 a la vall de Breda pels vescomtes de Cabrera, Guerau I i Ermessenda. L’església fou consagrada el 1068. Des del final del segle XI fins a mitjan segle XIII depengué de Sant Cugat del Vallès.

Guerau IV de Cabrera li féu donació de les relíquies dels màrtirs cordovesos Iscle i Victòria, les quals foren un centre d’atracció piadosa per al cenobi.

El temple fou substituït al segle XIV per l’actual església gòtica, completada en la part de la façana durant el segle XVI.  

D’aquesta obra tan sols resta el campanar, un dels millors del romànic català. Les dependències conventuals es conserven molt malmeses, algunes convertides en cases particulars. Encara que espoliada, s’ha salvat íntegrament l’església, convertida en parroquial.

Els francesos saquejaren el monestir el 1810. La vida monàstica durà fins a l’exclaustració.