(Barcelona, 22 gener 1849 – Valldemossa, Mallorca, 14 novembre 1922)

Bibliòfil. Residí a Berlín, Viena, París i Londres. En aquests anys inicià la seva biblioteca, llegada després a l’Institut d’Estudis Catalans, i formada per la col·lecció cervantina, cèlebre universalment, la de fullets i opuscles històrics catalans, amb més de 5.000 exemplars dels segles XVI al XIX, i una de caràcter literari i bibliogràfic, amb obres castellanes anteriors a Cervantes i de contemporànies i algunes rareses bibliogràfiques.

Reuní una col·lecció molt important d’edicions del Quixot i de llibres de cavalleria espanyols (entre els quals cal remarcar un exemplar de Tirant lo Blanc en traducció castellana).

En agraïment a aquesta donació, l’IEC creà el premi Isidre Bonsoms, d’estudis cervantins. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1907 amb un discurs sobre La edición príncipe del Tirant lo Blanc (1907). Col·laborà a l’edició d’Iconografía del Quijote (1905).