(Girona, 29 octubre 1892 – Berga, Berguedà, 3 setembre 1974)

Escriptora. Filla de Prudenci Bertrana i Comte, que col·laborà en la seva primera novel·la (L’illa perduda, 1935) i el qual ella biografià (Una vida, 1965).

La seva narrativa, realista i sensual, reflecteix els seus viatges en les narracions de Paradisos oceànics (1930), Peikea (1934), El Marroc sensual i fanàtic (1936) i en les novel·les Edelweis (1937) i Ariatea (1960); l’afecte als animals en els contes d’Ovidi (1965); l’interès per l’infància en les novel·les Camins de somni (1955) i La nimfa d’argila (1959); la Segona Guerra Mundial en Tres presoners (1957) i Entre dos silencis (1958); la problemàtica matrimonial en Fracàs (1966); i el turisme en Vent de grop (1967).

Publicà dues obres autobiogràfiques: Memòries fins al 1935 (1973) i Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya (1975).