(Barcelona, 19 març 1795 – 11 novembre 1855)

Magistrat. Fill de Francesc Bertran i Cortada, fabricant barceloní, i germà de Felip. Participà a la guerra del Francès.

Presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i fou membre de la de Bones Lletres de Barcelona (1841).

Com a alcalde de Barcelona (1843) gestionà la rendició de la ciutat a les forces del govern del general Espartero. President de l’Audiència (1844) i, des del 1853, rector de la Universitat de Barcelona.

Autor de treballs sobre temes econòmics, preconitzà la creació d’un banc hipotecari (1854).

Fou el pare de Felip Bertran i d’Amat.