(Tarragona, 5 maig 1804 – Barcelona, 31 agost 1863)

Metge. Cursà medicina a Barcelona i a Saragossa, ciutat on es doctorà el 1828.

Fou professor de la Universitat de Saragossa, on l’any 1833 obtingué la càtedra d’Institucions Mèdiques. El 1845 fou nomenat catedràtic d’Obstetrícia de la Universitat de València.

Tornà a Barcelona el 1852, on fou president de la Reial Acadèmia de Medicina (1856-60). També conreà la fisiologia, la clínica mèdica i la toxicologia.

Fou el pare d’Eduard Bertran i Rubio.