(Catalunya, segle XII)

Prelat. Fou elegit bisbe d’Urgell el 1142, com a successor de Pere Berenguer.

El comte Ermengol VI d’Urgell no acceptà el seu nomenament i el féu empresonar amb els canonges electors. El cas produí la intervenció del papa Innocent II, el qual excomunicà el comte i aquest cedí en la seva actitud.

El 1145 ja governava la diòcesi en llibertat. El 1149 assistí a la presa de Lleida, on obtingué donacions per al bisbat.

Poc després hagué de defensar-se de l’acusació d’haver estat afegit amb simonia, fet que cal relacionar segurament amb l’oposició inicial del comte urgellenc.

A la seva mort fou succeït per Bernat Roger.