(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Bisbe de Lleida (1176-91) i arquebisbe de Narbona (1191-1212). Fill natural de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

El 1179 assistí al concili del Laterà i actuà com a ambaixador extraordinari d’Alfons I el Cast prop de Lluís VII de França.

Malgrat les conclusions del concili provincial de Narbona (1195), dugué a terme una política de tolerància i intentà d’evitar una oberta intervenció francesa.

Pel febrer de 1198 convocà a Perpinyà una reunió amb Pere I el Catòlic i els comtes de Tolosa i Comenge. Conservà el càrrec malgrat els desigs del papa de destituir-lo (1204).