(Ciutadella, Menorca, 27 març 1846 – 27 febrer 1922)

Pedagog i publicista. Estudià magisteri a Barcelona (1863-68); fou mestre a Blanes i exercí a Ciutadella del 1869 al 1912.

Defensor de l’ensenyament pràctic i actiu, fou el primer a organitzar a Menorca l’ensenyament graduat.

Publicà nombrosos llibres escolars, participà en el Congrés de Pedagogia de Barcelona (1888), publicà les revistes “La Alegría de la Escuela”, “Alma de Maestro” i la infantil “El Buen Amigo” (1900-06), i col·laborà en diverses publicacions de Catalunya i Menorca.

Publicà “El Tío Camero”, periòdic humorístic barceloní (1867), i els diaris “El Blanense”, “Diario de Ciudadela” i “El País”.

Escriguè Ciutadella vella (1910), llibre de narracions, i l’obra teatral Foc i Fum (1885); també publicà el Vocabulario menorquín-castellano (1885) i completà, a partir del segle XVIII, la Historia de Menorca (1897), obra que el seu fill, Joan Benejam i Saura (1874-96), en morir, havia deixat inacabada.