(Catalunya, segle XII – 1154)

Segon vescomte de Bas. Fill segon de Beatriu de Bas i de Ponç Hug de Cervera.

El 1131 o 1132 fou protagonista d’un fet novel·lesc: no podent obtenir el consentiment del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona per casar-se amb la seva germana Almodis, la raptà del mateix palau comtal de Barcelona, segurament amb l’aprovació d’ella, i s’hi casà tot seguit, se l’endugué a Castellfollit de la Roca, on es disposà a defensar-se. El comte, passada la primera indignació, es limità a renegar de la germana i del cunyat.

El 1140, havent mort sense descendència el seu germà Pere, n’heretà el vescomtat de Bas. El comte barceloní no es reconcilià tanmateix amb la parella fins al 1148, a canvi del lliurament al comte de la fortalesa de Castellfollit.

Per refermar la concòrdia, Ponç i els seus dos fills grans foren els grans protagonistes de la campanya per conquerir Miravet (1148) i participà en el setge de Tortosa, on fou un dels signants de la carta de població de la ciutat (1149).

A la seva mort, fou succeït com a vescomte de Bas pel seu fill gran Hug. Altres fills seus i d’Almodis foren Ramon, Ponç, Agalbursa. Gaia i:

Berenguer de Bas  (Catalunya, segle XII)  Noble. Segurament morí jove.