(Catalunya, 1225 – fi segle XIV)

Antiga demarcació administrativa del comtat de Cerdanya. Comprenia la part més occidental, entre l’estret d’Isòvol i els banys de Sant Vicenç.

Originada com a jurisdicció del castell de Bar, que li donà nom, la vegueria inclogué també la vall de la Llosa i el pagus de Talló (nucli del territori conegut posteriorment per la Batllia), en el qual el comte Nunyó Sanç fundà la nova població de Bellver de Cerdanya (1225), que esdevingué centre del territori.

Incorporat el comtat de Cerdanya al govern directe de Jaume I de Catalunya, fou creada la vegueria de Cerdanya i Baridà que es mantenia amb aquest nom encara a la fi del segle XIV, tot i que la sots-vegueria de Baridà perdé la seva individualitat; el seu nom designa actualment la zona engorjada de la vall del Segre, aigua avall de Sant Martí dels Castells (el Baridà).