(Barcelona, segle XIX – 1939)

Conjunt de pensadors, que van desenvolupar llur activitat a la Universitat de Barcelona a partir del segon terç del segle XIX, paral·lelament a la renaixença literària i política, sense les característiques pròpies d’una escola filosòfica.

Des dels seus primers representants, seguidors de l’escola escocesa, la diversitat en els mètodes i en les posicions ideològiques és manifesta, encara que hi ha un conjunt d’afinitats bàsiques i una comunitat d’estil i d’actitud, com: l’allunyament de tot dogmatisme, l’intent d’integració de la filosofia com a teoria i com a forma de vida, el culturalisme i la continuïtat històrica.

En els anys d’entreguerres i sobretot a partir del 1928, adquirí consistència i rigor, encara que les circumstàncies polítiques n’impediren el desenvolupament. Però resten com a testimoniatge els pensadors procedents d’aquella comunitat que han exercit la docència a les universitats americanes.