(Barcelona, 1653 – 1720)

Jurista. Doctor en dret, fou catedràtic de dret civil a l’antiga Universitat de Barcelona.

Partidari de Felip V de Borbó, l’arxiduc Carles III de Catalunya li confiscà els béns (1707), però pogué fugir a Castella i fou nomenat magistrat de la Cancelleria de Valladolid.

Tornà a Barcelona, amb les tropes filipistes, fou membre de la Real Junta de Justicia y Gobierno (1714), que governà Catalunya després de l’ocupació borbònica, i posteriorment s’incorporà a la nova Reial Audiència.

Va fer un estudi sistemàtic dels oficis municipals i dels sistemes de provisió i remuneració d’aquests, per tal d’adaptar-los a les noves estructures administratives que havia d’imposar el decret de Nova Planta.

Fou el pare de Josep Francesc i d’Antoni d’Alòs i de Rius.