(Sanaüja, Segarra, 4 gener 1809 – Barcelona, 1 abril 1868)

Científic. Catedràtic de Química de la Universitat de Barcelona (1845), format a la Junta de Comerç de Barcelona, on estudià física i química.

Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts, hi llegí algunes memòries interessants: Memoria sobre las leyes que deben determinarse para elevar a ciencia la dinámica eléctrica (1833), Memoria sobre un nuevo telégrafo eléctrico (1845) i Correlación y transformaciones de las fuerzas físicas (1860).

Fou director de l’Escola d’Enginyers Industrials entre el 1860 i el 1868, tret de l’any 1864, que va ocupar el rectorat de la Universitat de Barcelona.

Prohom de la burgesia catalana, formà part del grup conservador de Duran i Bas que després del cop d’estat d’O’Donnell es giraria vers la Unió Liberal. Després del triomf de 1857, es fa palès un allunyament de les posicions polítiques pròpies d’aquesta agrupació.