(Figueres, Alt Empordà, 23 juny 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 10 abril 1946)

Filòsof. Germà d’Antoni i de Josep. Professor de la Universitat de Barcelona, es reuniren al seu voltant una colla de deixebles, entre ells J. Ferrater i Móra. Des del 1939 residí a Mèxic, on fou professor de la Universitat Nacional Autònoma.

La seva filosofia, de tendència idealista, intentà superar l’intel·lectualisme metafísic i gnoseològic tradicionals, elaborant, a partir d’uns pressupòsits religiosos i d’experiències íntimes, una metafísica de l’amor que, en alguns aspectes, s’apropa a la línia fenomenològica i a la filosofia de Scheler.

Obres principals: Descartes y el idealismo subjetivista moderno (1927), El sentido de la verdad (1927), Amor y mundo (1940), Lo fugaz y lo eterno (1942), El pensamiento vivo de Juan Luis Vives (1944), Vida, pendamiento y obra de Bergson (1944), Cossío y la educación en España (1945) i Ramon Llull, filosofía y mística (1945).

Fou el pare de Ramon Xirau i Subias.