Vilomara i Virgili, Maurici

(Barcelona, 28 abril 1848 – 21 juny 1930)

Escenògraf. Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d’Izco. Col·laborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions. Ells dos són pròpiament els creadors de l’escola catalana d’escenografia realista.

Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on féu al seu taller -damunt el sostre de la sala- magnífiques decoracions que sobresurten per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició. Cal remarcar els dos telons panoràmics (de 80 i 100 m) que van desenrotllant-se per simular el pelegrinatge de Parsifal en l’opera de Wagner.

També és considerat obra de valor artístic nacional el seu Teló Curt, que representa l’interior de la sagristia del convent de Sant Sulpici, per raó de les seves qualitats cromàtiques i la seva reeixida perspectiva, que fa la impressió de poder penetrar-hi.

Hom instal·là a l’entrada de l’escenari del Liceu una placa de marbre en homenatge a ell (que passava allà assegut moltes representacions).

Entre les seves decoracions poden esmentar-se Sansón, El pati blau, Els Pirineus, Maria Magdalena, Les monges de Sant Aimant, Jesús de Natzaret, Lohengrin, Fra Garí, Carmen, Luisa, Manon, Los dineros del sacristán i Don Gil de las calzas verdes.

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s