(Tarragona, 12 setembre 1888 – Barcelona, 4 maig 1974)

Matemàtic, enginyer i professor. Fill d’Eduard Torroja i Caballé, i germà d’Eduard. Es llicencià en Ciències Exactes el 1908 i acabà els estudis d’enginyer el 1911, ambdós títols a Madrid.

Fou catedràtic de les universitats de Saragossa i de Barcelona, professor de l’Escola Superior de Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya i director de la Secció d’Estudis Generals de l’Escola Industrial de Barcelona.

Era membre de l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, i de la de Ciències i Arts de Barcelona, i també de diverses corporacions científiques internacionals.

Inventà l’estereògraf i publicà, entre altres, Nueva solución de un problema de Fototopografía, El estereógrafo i Estudio de las homografías cíclicas en un trabajo de “n” dimensiones.