(Tarragona, 1 febrer 1847 – Madrid, 21 febrer 1918)

Matemàtic i professor. Es dedicà amb preferència a l’ensenyament de la geometria, primer a la Universitat de València i durant quaranta anys a la de Madrid. El 1893 ingressà a la Real Academia de las Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid.

Les seves investigacions en el camp de la matemàtica pura són molt remarcables, i també les seves publicacions, de les quals destaquen Axonometría o Perspectiva axonométrica, Curvatura de las líneas en sus puntos del infinito i Aplicación de la Homografía y la correlación al estudio de las superficies.

Fou el pare d’Antoni Torroja i Miret i de:

• Eduard Torroja i Miret  (Madrid, 1899 – 1961)  Enginyer de camins i arquitecte. És autor de les esglésies de Xerallo i del Pont de Suert (1952).
• Joan Maria Torroja i Miret  (Madrid, 1890 – Benidorm, Marina Baixa, 1954)  Físic. Era doctor en ciències físiques. Treballà a l’Instituto Torres Quevedo de Madrid en la producció d’instrumental científic.
• Josep Maria Torroja i Miret  (Madrid, 1884 – 1954)  Enginyer de camins (1909) i científic. Doctor en ciències exactes (1907). Obtingué el títol d’enginyer geògraf el 1912.