(Figueres, Alt Empordà, 16 juny 1812 – Medina Sidonia, Andalusia, 1 maig 1856)

Polític i escriptor. Demòcrata republicà, fou un dels introductors a Catalunya del socialisme utòpic. Escrivia al periòdic “El Republicano”, des del qual enardia les masses obreres amb projectes de revolució política i social; hi publicà molts dels seus versos satírics prorepublicans, com el famós himne La Campana.

El seu estil popular i directe va contribuir d’allò més a preparar els esperits per a la revolta de novembre de 1842 contra Espartero; aquest mateix any fou elegit alcalde de Figueres, però en fou destituït per no haver jurat fidelitat a Espartero. Fou desterrat i anà a Perpinyà i a París, on constituí una Junta Democràtica.

L’agost de 1843, en plena eufòria del moviment centralista, proclamà la república a Figueres per primera vegada a Espanya, però no tingué cap conseqüència. Fou empresonat el 1842 i desterrat diverses vegades.

El seu pensament exercí una influència notable sobre la classe obrera barcelonina de la primera meitat del segle XIX i se’l pot considerar com el primer republicà federal català important.

Fou un dels iniciadors de la Renaixença; va escriure en català i en castellà, i va traduir a aquesta llengua obres de l’ideòleg comunista Cabet.

Seguint la tradició popular i revolucionària de Josep Robrenyo, estrenà i publicà amb gran èxit la sàtira de la monarquia absoluta Lo Rei Micomicó (1838), una de les millors comèdies polítiques del segle XIX. Malgrat el simbolisme, l’obra és demolidora contra la monarquia. Publicà la novel·la Recuerdos de la Esplanada.