(Barcelona, 10 setembre 1940 – 6 octubre 1993)

Narrador i crític literari. Inicià els seus estudis en un seminari i treballà en diferents oficis.

La seva novel·lística, que es basteix com una alternativa al realisme, s’inicià a Laberint sense (1978), La prova del mirall (1981) i Camil i Adelf (1981), obres que incideixen en les coordenades més característiques d’una literatura imaginativa i lúdica, a frec sempre de l’experimentació. La seva obra a continuat a Una furtiva llàgrima (1983, premi Ciutat de Palma), a Cambra de bany (1985, premi Prudenci Bertrana), etc.

Ha conreat també la narrativa juvenil: A una sola veu (1992, premi Víctor Català 1991). Autor de nombrosos guions radiofònics.

Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.