(Barcelona, 30 maig 1943 – )

Polític i economista. Militant a la secció universitària del Front Obrer de Catalunya des del 1962, més tard a Convergència Socialista i per fi al PSC (PSC-PSOE).

Després d’una etapa com a professor de teoria econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-77), ocupà la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat provisional (1977-79). Aquest darrer any fou elegit alcalde de Barcelona amb els vots dels components del Pacte del progrés (PSC, PSUC, CiU i ERC), càrrec que deixà l’any 1982 i en el qual fou substituït per Pasqual Maragall.

Entre els anys 1982 i 1991 fou ministre de defensa del govern presidit per Felipe González, i promogué la racionalització i la modernització de les forces armades. Fou vicepresident del govern espanyol des del 1991 fins al jul/1995, que dimití en ésser acusat d’estar implicat en un escàndol dels serveis d’intel·ligència de l’exèrcit.

El 1994 fou designat secretari nacional en la direcció col·legiada del PSC. Es presentà com a cap de llista del PSC-PSOE a les eleccions del 1996 i del 2000, i renovà l’escó del Congrés dels Diputats. Al 8è Congrés del PSC, a l’oct/1996, en fou elegit primer secretari en substitució de Raimon Obiols, i deixà el càrrec el 2000.

Al mar/2005 fou elegit president de Caixa Catalunya en substitució d’Antoni Serra i Ramoneda, càrrec en el qual cessà l’any 2010 en crear-se l’entitat Catalunya Caixa a partir de la fusió de Caixa Catalunya amb la Caixa d’Estalvis de Manresa i la Caixa d’Estalvis de Tarragona. Fou també president de la Fundació CIDOB (2000-2012).

L’any 2008 publicà La transición militar.