(Cervelló, Baix Llobregat)

Antiga quadra i priorat benedictí, que depèn de la parròquia de Corbera de Llobregat, a 325 m alt, damunt la riba esquerra de la riera de Rafamans, als vessants orientals del coll de la Creu d’Ordal.

L’església, de gran interès arquitectònic, fou construïda al segle XI i consta d’una nau amb creuer, tres absis i una cúpula amb el campanar a sobre seu. Podria haver estat construïda pel levita Guillem de Mediona o els seus successors, senyors d’aquests indrets el 1025 i el 1050. Les primeres notícies són del 1068, quan l’església posseïa ja un territori en domini alodial, i el 1096 ja tenia comunitat, regida pel prior Salomó i subjecta al monestir de Cluny.

Des d’abans del 1104 passà a dependre del monestir de Sant Pere de Casserres, que centralitzà tots els dominis de Cluny a Catalunya. Alguns priors (Riambau el 1235 i Arnau en 1250-51) eren a la vegada monjos de Casserres i priors de Sant Ponç.

Des del segle XIV no tingué pràcticament comunitat, sols un prior, que era monjo de Casserres, i alguns preveres beneficiats que li eren sotmesos. El 1303 es diu que depèn de Truyetho, si bé devia ésser com a intermediari de Cluny.

El nomenament de priors comendataris durant el segle XV acabà de desfer la vida monàstica; el prior Francesc de Corbera (1550) no era ni monjo.

El 1590 les seves rendes s’uniren al col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, primer a Lleida i després a Sant Pau del Camp, d’on es considerà filial fins a l’exclaustració del 1835.