(Viella, Vall d’Aran)

(o hospital de Viella)  Antic hospital (1.626 m alt), situat al vessant ribagorçà del port de Viella, a tocar de la boca meridional del túnel de Viella.

Fou fundat el 1192 per disposició del rei Alfons II, que li concedí terres i immunitat. Era regentat per un sacerdot i uns donats. El 1570 passà a ésser propietat de la vila de Viella per confirmació de les corts de Benavarri.

El reglament de l’hospital preveia que tothom que hi arribés tenia dret a aigua, sal i vinagre i a un seient prop del foc. Hi havia també llits per als malalts, però era més hostal que no pas hospital.

Estigué en ús, bé que secularitzat al darrer segle, fins a l’obertura del túnel, l’any 1948.

És format per l’església, refeta al segle XVIII, l’hostal, els corrals i les bordes, formant un carreró.

Fou pràcticament abandonat i sols foren aprofitades per pastors algunes de les seves dependències. Darrerament s’ha arreglat i convertit en refugi de muntanya.