(Girona, Gironès)

Convent dominicà. S’aixeca en un extrem de la plaça on s’obre la façana renaixentista de l’antic Estudi General i fou convertit en caserna des del 1822, retornat després als dominicans. El temple és obra dels segles XIII i XIV, fou fundat pel bisbe Berenguer de Castellbisbal.

El conjunt monumental és format per l’església, el claustre i el convent; l’església consta d’una nau de sis trams, a la qual foren afegides, segles després, algunes capelles laterals a la banda nord; el claustre, al costat del migdia, té dos pisos: el superior és on hi havia el convent (on hi residí el famós inquisidor Nicolau Eimeric) i l’inferior és coetani de l’església; al seu entorn hi havia la sala capitular i altres dependències, posteriorment molt desfigurades.

Tingué en temps normals una comunitat de 20 o 30 frares, entre ells els lectors i els catedràtics de filosofia i teologia del veí Estudi General.

Sofrí molt el convent en el setge del 1809 i fou exclaustrat el 1822 i definitivament el 1835, que tenia 12 comunitaris.