(Barcelona, 30 gener 1887 – 25 juliol 1982)

Professor, bibliotecari i investigador. Fill d’Antoni Rubió i Lluch. Estudià a Barcelona, i es doctorà en filosofia i lletres a la universitat de Madrid el 1907. Col·laborà en la comissió de Treball de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona (1907-11 i 1913).

Fou director de la Biblioteca de Catalunya (1914-39), que esdevingué, gràcies al seu impuls, el gran centre cultural del país, i professor als Estudis Universitaris Catalans i a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona (1915-23), de la qual fou també director (1930-39). Professà també bibliologia i literatura espanyola (1919-39) i literatura catalana (1931-39) a la Universitat de Barcelona.

El 1939, pel seu catalanisme independent, fou separat de tots els seus càrrecs per les autoritats franquistes. Llavors passà a ésser director literari de l’editorial Salvat i fou un dels reorganitzadors, clandestinament, dels Estudis Universitaris Catalans.