(Gironès / Pla de l’Estany)

Massís muntanyós, que forma part de la Serralada Transversal Catalana i comprèn el sector nord-oest de les dues comarques, entre la vall del Ter, el pla de Banyoles, el pla de Girona i la vall de Llémena, i enllaça, a través de la serra de Finestres, amb el sistema de relleus de la Garrotxa.

És constituït per la serra de Rocacorba estricta (que culmina a 992 m alt, damunt el santuari de Rocacorba, formant una cresta que separa les valls de les rieres de Rocacorba i d’Adri i del Revardit), pels seus contraforts septentrionals, les serres de Pujarnol (626 m alt) i de Sant Patllari (647 m), i pels seus contraforts meridionals, la serra de Ginestar (559 m).

Els materials d’aquest massís són d’època eocènica i es caracteritzen per l’alternança de gresos amb les margues d’un gris blavós, anomenades xalió, que dominen l’extrem septentrional i originen formes suaus i arrodonides (Merlant, Sant Miquel de Campmajor) i on els corrents d’aigua subdivideixen els turons originant la formació de badlands; més al sud, damunt les margues, en forma de banda allargada de nord-oest a sud-est, hi ha una formació detrítica de gresos amb ciment calcari que passen amb gran facilitat a gresos més grossos i a veritables pudingues, que originen relleus abruptes i escarpats, com els escarpats pics de Rocacorba o bé l’estreta banda aprofitada pel camí de Biert a Canet d’Adri.