(Barcelona, 1780 – mar Carib, 12 setembre 1838)

Actor, comediògraf i poeta. Fou el precursor del teatre català modern. Fill d’una família menestral, sentí ja de jove una atracció pel teatre que l’impulsà a debutar com a actor. Durant la guerra del Francès es trobà al setge de Tarragona (1808), del qual aconseguí de fugir, i es traslladà després a Mallorca.

A la tornada a Barcelona (1811) el feren actuar com a professional en la companyia Sociedad Dramática Española, que, malgrat haver estat afrancesada, no deixà d’escriure poemes satírics contra els invasors, alhora que col·laborava amb els resistents.

L’any 1820, en temps de la revolució de Riego, es trobava a Barcelona, des d’on començava a bastir la seva fama. Aleshores (1820-23) escriví els sainets inspirats en fets concrets i de clara finalitat política, i llançà els seus atacs contra la facció apostòlica mitjançant una campanya de teatre polític per províncies que li reportà una gran popularitat, però també l’empresonament (1822).

Després de la restauració del règim absolutista, desaparegué de la vida pública i va restar empresonat a la Ciutadella (1824-27). Novament actiu a Barcelona des del 1830, conreà el teatre en castellà.

Vers el 1836 s’embarcà cap a Amèrica, on amb les seves representacions assolí fama mundial. Morí en naufragi al seu retorn a Espanya.

El fet que marcà tota la vida d’aquest escriptor fou la dedicació a la causa del constitucionalisme. La seva obra s’insereix dins el corrent de la literatura popular, que des de feia temps es desenvolupava al costat de la literatura culta, i ocupava una posició intermèdia.

Vinculat als esdeveniments del moment i com a exponent que fou de la generació preromàntica en que es formà el ressorgiment del català com a llengua teatral, demostrà sempre una gran preocupació literària.

La seva obra poètica comprén poemes inscrits dins la tradició popular (Sermó de les modes, Sermó de les murmuracions) o bé de clara intenció política (Converses entre el bon rector i un seu feligrès anomenat Segimon).

La producció teatral ofereix també dos vessants: els sainets costumistes i els polítics o revolucionaris. Dins aquest gènere, mereix d’ésser esmentats El Sarau de la Patacada, La Calúmnia descoberta, Lo alcalde Sabater, El hermano Bunyol i Lo Jayo de Reus, entre altres.

El 1855 aparegueren en dos volums les Obras poéticas y dramáticas.