Raguer i Suñer, Hilari

(Madrid, 11 agost 1928 – monestir de Montserrat, Bages, 1 octubre 2020)

Historiador. Després de llicenciar-se en dret a Barcelona (1950), ingressà a Montserrat el 1954 i fou ordenat de sacerdot el 1960. Aquell mateix any redactà, per a la facultat de dret de la Sorbona, una memòria sobre la Unió Democràtica de Catalunya i la seva intervenció durant la Guerra Civil, que fou la base per a la seva tesi doctoral a Barcelona La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-39), publicada el 1976. El 1966 fundà la revista “Documents d’Església” i treballà activament en tasques de divulgació bíblica i litúrgica.

Ha publicat nombrosos llibres sobre història politico-religiosa catalana i espanyola del segle XX: Divendres de passió. Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera (1984) i El general Batet (1994), Gaudeamus Igitur. Notes per a una història del ‘Grup Torres i Bages’ (2000), del qual fou membre a la dècada del 1940 amb Joan Reventós i Jordi Pujol, La pólvora y el incienso (2001), Carrasco i Formiguera. Un cristiano nacionalista (1890-1938) (2002), Réquiem por la cristiandad: el concilio vaticano II y su impacto en España (2006), i, amb altres autors, Storia del Concilio Vaticano II, dirigida per G. Alberigo (2001-2005), a més d’articles sobre els mateixos temes.

És autor també de diverses obres d’espiritualitat, com Para comprender los salmos (1996), El rei David (1997), Llegir avui l’Apocalipsi (1997) i La Lectio divina (1999), un recull d’articles sobre qüestions religioses i el divulgatiu Mecanoscrit sobre els monjos de Montserrat (2008).

Ha estat el director del volum 9 de l’obra Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, sobre la Segona República i la Guerra Civil. Així mateix, col·laborà en el volum, dirigit per Joan Requesens, Romanticisme, cultura i religió (1999), assessorà el documental de TV3 Lluís Companys, camins retrobats i, juntament amb Agustí Colomines, el 1999 s’encarregà de l’avaluació de l’arxiu de la Generalitat de Catalunya a l’exili, dipositat a l’Arxiu del Nacionalisme de la Fundació Sabino Arana i retornat a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Respondre