(Palamós, Baix Empordà, 12 novembre 1877 – Bargemon, França, 14 febrer 1963)

Esperantista i escriptor. Bohemi i rodamón, visqué a Cuba i a París. Fou redactot de “Joventut” i assidu d’Els Quatre Gats.

Fou un dels capdavanters esperantistes de Catalunya i edità, entre altres obres sobre aquesta llengua, la Gramàtica raonada de la llengua esperanto (1906) i un Vocabulari català-esperanto.

Publicà teatre, de caire modernista, i narracions i novel·les, com Homes artificials (1912), d’anticipació futurista, a la manera d’Huxley. Publicà també novel·les i teatre en esperanto i fou un dels capdavanters dels voluntaris catalans durant la I Guerra Mundial. Arran d’aquest fet, escriví El repòs de la trinxera (1918).

Deixà, inèdites, unes interessants memòries.