(Barcelona, 16 gener 1926 – 29 març 2020)

Crític i sociòleg de l’art. Llicenciat en filosofia a Barcelona, s’especialitzà en sociologia de la cultura i de l’art a la Sorbona (1956-61), a París, on fou influït per l’existencialisme.

Fou un dels fundadors de les revistes “Algol” (1946) i “Dau al Set” (1948), essent un dels teòrics del grup, a col·laborat i ha exercit la crítica en moltes altres publicacions. Fou president del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona i formà part del grup italo-català Intrarealisme (1966-68).

Ha estat professor a la Facultat de Filosofia i Lletres i a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Fou un dels principals impulsors de l’art compromès a Catalunya a partir d’una conferència que donà al Club 49 (1955).

Ha publicat Síntesis de los estilos arquitectónicos (1961), Els pros i els contres de la pintura abstracta (1963), El pensament artístic actual (1967), Sociología de las formas (1979) i Escrits d’estètica i filosofia (1987), i ha col·laborat, amb l’estudi del Renaixement i el barroc, en la Història de l’art català (1970).