(el Masnou, Maresme, 22 octubre 1929 – Badalona, Barcelonès, 9 agost 2018)

Pintor, gravador i escenògraf, que signa Iago Pericot. Germà de Jordi. Mestre per l’Escola Normal de Barcelona i llicenciat en psicologia per la Universitat de Barcelona.

El 1968 fou becat per a estudiar gravat a la Slade School of Fine Arts de Londres, on inicià una tècnica bidimensional en el gravat, celebrada i premiada a Anglaterra i a la Fira del Gravat de Ljubljana (Iugoslàvia). Ha exposat a les biennals internacionals de Tòquio, Sâo Paulo i Venècia.

Ha treballat també en el camp de l’escenografia, on ha tractat de replantejar visualment i espacialment l’escena d’acord amb una concepció plàstica del teatre.

Arran del seu nomenament com a professor d’espai escènic a l’Institut del Teatre de Barcelona (1971, departament del qual fou director de 1983 a 1992), intensificà aquesta activitat, havent estat fundador (amb Sergi Mateu) del Teatre Metropolità de Barcelona (1975). El 1990 fou nomenat professor de projectes de fi de carrera a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.

Entre els muntatges que ha realitzat sobresurten Rebel delirium (1977), Simfònic King Crimson (1980), Bent (1982), La bella i la bèstia (1984), Mozartnu (1986, del qual feu una nova versió el 2008), El banquet (1990), Uno es el Cubo (1995), Una furtiva òpera (1997), El joc de l’engany (2002) , Il mondo della luna (2004).

El 1990 rebé el Premi Nacional d’Arts Escèniques.