(Portugal, 1429 – Granollers, Vallès Oriental, 29 juny 1466)

“el Conestable de Portugal”  Rei de Catalunya (1463-66). Conestable de Portugal des del 1443. Fill de Pere, duc de Coimbra, i d’Isabel, filla de Jaume d’Urgell. Després de la mort del seu pare al desastre d’Alfarrobeira (1449), fou desposseït dels seus béns i desterrat a Castella. Alfons V li permeté de retornar a Portugal el 1457 i li foren reintegrats els béns i els honors.

Com a nét del comte d’Urgell, la Diputació de Catalunya li oferí la corona (1463) durant la guerra contra Joan II. Pere acceptà la proposta i es dirigí a Barcelona, on arribà cap al gener de 1464.

Després d’ésser proclamat comte de Barcelona i rei de Catalunya-Aragó, es féu càrrec personalment de la direcció de la lluita contra els exèrcits joanistes, però fracassà en els seus intents d’aconseguir suports internacionals (d’Anglaterra, Portugal, Castella i Borgonya), tingué l’hostilitat declarada de Lluís XI de França i sofrí greus revessos militars: derrota de Calaf (febrer 1465), pèrdua de Cervera (agost 1465), etc, que l’enemistaren amb la Generalitat. El 1466, enmig d’adversitats sense fi, morí prematurament.