Olot, regió volcànica d’

(Garrotxa)

Regió volcànica dels Pirineus orientals, on hi ha una quarantena de cons volcànics, en bon estat de conservació i amb importants corrents de lava basàltica. El focus principal és al pla d’Olot i als seus vessants (el camp de lava ocupa una gran part del pla, uns 25 km2), on la lava afluí seguint la vall del Fluvià i arribà fins a Sant Jaume de Llierca.

Un altre sector important és a la vall tectònica del Ser, al peu de l’escarpament de falla de les serres del Corb i de Finestres, on hi ha els volcans més importants (Santa Margarida i el Croscat); la lava seguí aquí la vall del riu fins al molí de Gibert, passat el Sallent de Santa Pau.

Finalment un tercer grup es pot considerar constituït per una sèrie de volcans situats a la vall del Llémena i de la riera d’Adri.

Al sector d’Olot també hi hagué erupcions antigues, ja que hom troba còdols de basalt als materials pliocènics de la vall del Fluvià. En les erupcions modernes hom reconeix diferents fases que han estat situades totes dins el Quaternari mitjà.

Quant a les formes de relleu, a més dels cons volcànics de tipus strombolià, dels quals n’hi ha amb cràter central (Montsacopa, Santa Margarida), amb cràters laterals (Garrinada), constituïts per escòries petites i uniformes (Montsacopa) o per materials grossers (Montolivet, Croscat), hi ha taules de lava, posades en relleu per l’erosió fluvial diferencial, com a Castellfollit de la Roca o a Sant Joan les Fonts, on es pot veure la constitució interna consolidada en prismes allargats.

Són abundants, al sector del Ser, les acumulacions de lapil·lis (dites al país grederes) i, prop d’Olot, les formacions de laves poroses, consolidades en sectors d’aiguamolls, com en el bosc de Tosca.

L’any 1982, la zona compresa entre les valls del Fluvià i del Ser i la capçalera de les valls d’Aiguabella i Sant Iscle fou declarada, per la Generalitat de Catalunya, Paratge Natural d’Interès Nacional de la zona volcànica de la Garrotxa. Per la mateixa llei foren declarades Reserves Integrals Geobotàniques la major part del cons volcànics i la fageda d’en Jordà. El 1986 fou aprovada la creació del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Enllaç web: Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa