(Barcelona, 4 desembre 1841 – 31 gener 1907)

Escriptora, coneguda amb el pseudònim de Maria de Bell-lloc. Germana dels bessons Francesc i Marià. Formà part des de molt jove del grup d’escriptors catalans que en el decenni 1870-80 destacaren en el moviment literari català, i col·laborà en revistes com “La Renaixença”, “Lo Gay Saber” i “La Veu de Catalunya”.

En les seves proses sap conjugar l’amor a la terra i l’esperit religiós, i també el folklore inserit dins les descripcions locals, tema constant en la seva obra.

És autora de Llegendas catalanas (1875), Vigatans i Botiflers (1879), novel·la històrica, i Elisabeth de Mur (1880-1915).

Fou premiada en els Jocs Florals de Barcelona i va publicar dos llibres de poemes: Salabrugas (1874) i Poesías Catalanas (1888).