(Granollers, Vallès Oriental, 23 abril 1840 – Bigues, Vallès Oriental, 1 setembre 1901)

Folklorista i escriptor. Pot ésser considerat com el capdavanter dels estudis folklòrics durant el darrer terç del segle XIX. Es donà a conèixer abans del 1870, i confirmà la seva vocació amb Lo rondallaire (1871).

El coneixement i el contacte de matèries amb folkloristes italians i francesos, i la coneixença de la bibliografia europea, el feren autor d’una obra important per l’interès de la rondallística popular.

És autor d’altres obres, com Jocs d’infància (1874), Tradicions del Vallès (1876), Contes populars catalans (1885) i Lo Vallès (1882). Juntament amb Francesc Pelagi Briz formà part del nucli director de “Lo Gay Saber” i del “Calendari Català”. Fou a més col·laborador de “La Renaixensa” i editor de monografies històriques com la de la Crònica de Bruniquer (1885).

Fou president de l’Associació Catalana d’Excursions (1883-91) i del Centre Excursionista de Catalunya (1892-96).