Marsé i Carbó, Joan

(Barcelona, 8 gener 1933 – 18 juliol 2020)

Escriptor en castellà. De formació autodidàctica, començà a escriure l’any 1958 a les revistes “Ínsula” i “El Ciervo”. Guanyà el premi Sésamo (1958) amb la narració Nada para morir. Els seus llibres, a través d’una prosa realista i evocadora, recreen els ambients de la Barcelona de l’època franquista.

Després de la seva primera novel·la Encerrados con un solo juguete (1959), es traslladà a París (1960-62). En tornar (1965) va guanyar el premi Biblioteca Breve amb la novel·la Últimas tardes con Teresa (1965).

Posteriorment ha publicat La oscura historia de la prima Montse (1970), Si te dicen que caí (1973-76; una de les grans novel·les de la postguerra i premi internacional de Novel·la), La muchacha de las bragas de oro (1978, Premi Planeta), Un día volveré (1982), Ronda del Guinardó (1984), el recull de narracions Teniente Bravo (1987), El amante bilingüe (1990), El embrujo de Shangai (1993, premi de la Crítica i premi Europa 1994), algunes de les quals portades al cinema.

El 1997 va ser guardonat amb el premi Juan Rulfo de Literatura Llatinoamericana i del Carib, l’equivalent americà del premi Cervantes espanyol.

Un pensament sobre “Marsé i Carbó, Joan

  1. Retroenllaç: Cadena i Casanovas, Jordi | Dades dels Països Catalans

Respondre