(Moià, Moianès, 1660 – Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 2 maig 1743)
Advocat i polític. Fill d’una família acomodada, simpatitzà aviat amb la causa de l’arxiduc Carles, en esclatar la guerra de Successió. Fou nomenat conseller tercer de Barcelona (1706) i l’arxiduc Carles el féu ciutadà honrat (1707).
Després de l’abandó de les forces aliades de Catalunya, participà com a membre del braç reial a la junta de braços (1713) que decidí la continuació de la guerra contra Felip V de Borbó, i formà part de la junta secreta de cinc membres que deliberà sobre les propostes d’operacions militars d’Antoni de Villarroel, cap de les forces regulars que operaven a Barcelona.
Al final d’aquell any (1713), fou nomenat conseller en cap del govern de la ciutat, càrrec que comprenia, a més, el de coronel de la Coronela, o milícia ciutadana dels gremis. Establert el setge de la ciutat per les tropes del general duc de Berwick (juliol 1714), l’artilleria enemiga començà a obrir bretxes a les muralles i Casanova decretà la mobilització de tots els homes de més de 14 anys, i els incorporà a la Coronela.
Malgrat tot, el setge era ja irresistible quan el duc de Berwick (3 setembre) exigí la rendició de la ciutat. Casanova convocà la Junta de Govern, i en la reunió d’aquesta proposà la conveniència d’un armistici, atesa la situació desesperada, pel gran nombre de ferits, la fam i la manca de municions. Però la proposta fou rebutjada per una gran majoria (26 vots contra 4).
A partir d’aleshores, Casanova treballà intensament durant l’imminent assalt final. La matinada de l’11 de setembre es dirigí, portant la bandera de santa Eulàlia, cap al baluard de Sant Pere i del Portal Nou, on fou malferit; d’ací fou dut al col·legi de la Mercè. L’endemà signava la capitulació de Barcelona. Per tal d’evitar la repressió, fou amagat un quant temps a Sant Boi de Llobregat.
Reaparegué a Barcelona el 1719, on exercí l’advocacia. L’any 1725 obtingué la devolució dels seus béns i el 1737 es retirà definitivament a Sant Boi de Llobregat, on vivia el seu fill. Amb el temps, la seva figura esdevingué un símbol de la llibertat del país.

Retroenllaç: Flix i Ferreró, Manuel | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Ferrer, Jeroni | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Feliu de la Penya i Picart, Salvador | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Estruch i Bros, Antoni | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Cruells i Pifarré, Manuel | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Crexell i Playà, Joan | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Corbera i Palau, Pau | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Copons, Joan de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Codina i Costa, Josep de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Carreras i Bulbena, Josep Rafael | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Berenguer i Gabriel, Antoni de | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Bellver, Feliu | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Ayné i Rabell, Joaquim | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Asprer, Josep d’ -noble- | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Moià (Moianès) | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Ayné i Rabell, Joaquim | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Asprer, Josep d’ -noble- | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Villarroel i Peláez, Antoni de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Nobas i Ballbé, Rossend | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Museu de Moià | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Feliu de la Penya i Picart, Salvador | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Onze de Setembre, l’ | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Casanova i Bosch, Rafael | Dades de Catalunya