(Sabadell, Vallès Occidental, 4 març 1884 – Barcelona, 7 març 1955)

Escriptor i eclesiàstic. Ha estat una de les grans figures de la clerecia catalana del segle XX. Deixeble de Sardà i Salvany i del bisbe Torras i Bages, n’actualitzà els postulats i es convertí en un eficaç promotor del moviment de renovació religiosa. Fou un dels organitzadors del Primer Congrés Litúrgic de Montserrat (1915). Les seves obres Eucologi (1915) i Setmana Santa (1923) responen plenament a l’esperit inquiet i renovador del seu catolicisme, molt fidel al papa.

No acceptà la mitra de Cadis, fidel al principi que els bisbes siguin fills del país, i la Dictadura de Primo de Rivera l’exilià per la seva catalanitat (1924). Quan tornà a Barcelona, fou consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i ajudà el moviment escolta, que es refeia de la desfeta. El 1931 intervingué en l’intent de conciliar l’església catòlica i la República Espanyola; redactà el text de la pastoral conjunta de l’episcopat espanyol del 20 de desembre de 1931.

Tingué un paper director en l’alta política eclesiàstica catalana com a persona de confiança del cardenal Francesc Vidal i Barraquer. Fou un orador brillant, i escriví uns dos mil articles de tema religiós, biogràfic o social, i un nombrosíssim epistolari. Dirigí “Revista Popular” i “Vida Cristiana”, i col·laborà a “El Matí”, “La Paraula Cristiana”, etc.

Exiliat a França el 1936, publicà Grandeza cristiana de España (Tolosa de Llenguadoc, 1938). De tornada a Barcelona el 1939, visqué apartat de la vida pública.