(Benifallet, Baix Ebre)

Balneari i convent (Sant Hilari de Cardó o desert de Cardó) de carmelites descalços. Establiment d’aigües bicarbonatades càlciques, al peu de la serra de Cardó. Aquestes aigües foren utilitzades des del començament del segle XVII per una comunitat de frares carmelitans.

L’antic lloc de Cardó era, juntament amb el de Sallent, domini dels Montcada dins el terme de Tortosa. El desert fou fundat el 1605 pel carmelità tortosí Pere Pau Revull, i la comunitat s’hi establí el 1617; consta d’un convent voltat d’un gran recinte i 13 ermites (entre les quals la de la Columna, bastida sobre una alta roca que en té la forma) sota la seva dependència. L’edifici central és obra dels segles XVII i XVIII.

Fou suprimit amb l’exclaustració del 1835. El 1866 fou convertit en balneari de Cardó. Des del 1903 comunica per carretera amb Ginestar; restà obert fins el 1967. El 1938 esdevingué hospital de l’exèrcit republicà.