Arxiu d'etiquetes: Vilallonga dels Monts

Vilar, el -Rosselló-

(Vilallonga dels Monts, Rosselló)

Antiga canònica agustiniana (Santa Maria del Vilar) filial de Lledó, situada al lloc del Vilar. Des del 1089 el priorat de Lledó hi tenia drets, i el seu prior hi exercia una certa tutela (el 1094 obtingué per al Vilar els delmes de Vilallonga dels Monts).

La comunitat hi consta des del 1142, que fou consagrada l’església actual. Era formada per un prepòsit, tres canonges i algun beneficiat. El 1415 el càrrec de prepòsit es refongué amb el prioral de Lledó. El monestir tenia força béns, entre els quals les esglésies de Santa Coloma d’Alamans (cedida el 1146) i Sant Joan de l’Albera (1181).

Des del 1307 el prepòsit tenia, per concessió del rei Jaume II de Mallorca, la jurisdicció civil del lloc del Vilar. Des del segle XV no hi hagué pràcticament comunitat, tot i que hagué fins a la fi del segle XVII alguns prepòsits (purament titulars).

Resta l’església romànica, sense culte, de planta de creu llatina amb tres absis. La volta és un xic apuntada, i hi ha restes de pintures romàniques. El seu primitiu portal esculpit és ara al castell de Mesnuls de Montfort l’Amaury. Al nord hi ha traces de l’antic claustre.

Sant Cristau

(Montesquiu d’Albera / Vilallonga dels Monts, Rosselló)

Antiga església de la comarca, actualment arruïnada, que corona el puig de Sant Cristau (1.015 m alt), l’antic Montesquiu, contrafort septentrional de la serra de l’Albera, que separa la vall del Rom (terme de l’Albera) del baix Vallespir (termes de Montesquiu d’Albera i de Vilallonga dels Monts).

Hi neix el torrent de Sant Cristau, que drena el terme de Montesquiu i s’uneix al Tec, per la dreta.

En aquest indret hi havia hagut el castell de Sant Cristau (antigament castell d’Albera), d’on sorgí el llinatge dels Montesquiu (dits també Santcristau), que construiren un nou castell al vessant septentrional del puig, el castell de Montesquiu o de Vilanova d’Albera.