(Urgell, segle X)
Fill de Mallol, vescomte, segurament d’Urgell, documentat a mitjan segle X.
Hom no ha pogut establir el seu possible parentiu amb el vescomte Guillem d’Urgell que és per ara el cap de nissaga comprovat dels vescomtes de Castellbó.
(Catalunya, segle X)
Vescomte d’Urgell (després 971 – després 988). Actuava l’any 988 i sembla que el succeí el vescomte Miró I.
(Catalunya, segle XI)
Germana d’Arnau Mir de Tost, vescomte d’Àger.
Es casà amb el vescomte Miró Guillem d’Urgell. De l’enllaç va néixer el següent vescomte Ramon II d’Urgell.
(Catalunya, segle X – 1314)
Jurisdicció feudal de l’antic comtat d’Urgell, de primer personal i després hereditària.
En la documentació urgellesa del segle X (no hi ha cap notícia d’abans) surten diversos noms de vescomtes que disposen de béns alodials en el pagus d’Urgell, la qual cosa sembla indicar que hi degueren tenir, doncs, alguna relació o altra: Ermemir (potser l’Ermemir I, vescomte d’Osona) (929), Guiscafred (941), Simplici (956), suposat fill de Maiol (potser el Maiol vescomte de Narbona o de Macon), donador (946) al monestir de la Grassa d’un alou situat en el comtat d’Urgell.
La dinastia vescomtal urgellesa començà, però, amb Miró (I), documentat del 953 al 975, any que, a precs d’ell, el bisbe Guisad (II) d’Urgell consagrà l’església de Santa Maria de Solsona. Fou pare del vescomte Guillem I, que apareix per primera vegada el 981 i al qual el comte Borrell II de Barcelona-Urgell féu donació (989) de la vall de Castellbò.
Mort vers el 1035, fou succeït en el càrrec pel fill Miró II (mort el 1079) i els seus descendents Ramon II (mort el 1114) i Pere I (mort el 1150), el qual, mitjançant el casament amb Sibil·la, vescomtessa de Cerdanya (1126), incorporà a la seva casa el vescomtat cerdà i fou el primer a emprar el títol de vescomte de Castellbò (vescomtat de Castellbò).
A la fi del segle XI (abans del 1094) esdevingué vescomtat de l’Alt Urgell, quan, per iniciativa, segons que sembla, d’Ermengol V (1092-1102) i amb vista a la conquesta de Balaguer, fou creat un nou títol vescomtal per al Baix Urgell (vescomtat del Baix Urgell), el primer beneficiari del qual fou Guerau II de Cabrera, fill de Pere I, vescomte de Girona i de Letgarda de Tost, i nét, per tant, per part d’aquesta darrera, d’Arnau Mir de Tost, conqueridor i primer senyor d’Àger (vescomtat d’Àger).
En pujar més tard llurs descendents al soli comtal d’Urgell, amb Guerau IV de Cabrera (I d’Urgell, mort el 1229), el vescomtat del Baix Urgell o d’Àger li restà unit fins a l’extinció d’aquesta segona branca de la casa comtal urgellesa, el 1314 (comtat d’Urgell).
(Catalunya, segle XI – 1114)
Vescomte d’Urgell (1079-1114). Fill i successor del vescomte Miró II.
Ajudà eficaçment els seus senyors els comtes d’Urgell en la lluita contra els sarraïns i la conquesta de la part meridional del comtat, el castell de Gerb (1092) i Balaguer (1106).
El 1108 celebrà un conveni amb el bisbe d’Urgell, Ot, sobre el castell de Terrassa, del qual obtingué la investidura feudal.
Casat amb Ermessenda, fou succeït en el vescomtat pel seu fill Pere I.
(Catalunya, segle XI – 1079)
Vescomte d’Urgell i senyor de Castellbó. Succeí (1035) al seu pare, Guillem, l’iniciador d’aquest llinatge vescomtal.
Es casà amb Geriberga, una germana d’Arnau Mir de Tost.
Durant els primers anys (1040) s’apartà de l’obediència del comte d’Urgell, Ermengol III (1038-66), i prestà vassallatge a Ramon Guifre, comte de Cerdanya, pels castells de Castellbó i d’altres.
Cap al 1050 tornà a l’obediència del comte d’Urgell.
El seu fill Ramon II li succeí en el vescomtat.
(Catalunya, segle X)
Segurament vescomte d’Urgell. Tenia un fill anomenat Simplici.
Hom no ha pogut establir si aquests personatges pertanyien al mateix llinatge del vescomte Guillem que, el 988, rebria la vall de Castellbó i seria cap de nissaga conegut dels vescomtes d’aquest nom.
(Catalunya, segle X – 1035)
Vescomte d’Urgell. Documentat des del 981, hom ignora si és descendent d’un vescomte Mallol i del seu fill Simplici, que se situen a l’Urgell devers la meitat del segle X.
L’any 988 rebé del comte Borrell II la vall de Castell-lleó, que després es diria Castellbó i acabaria per donar nom al vescomtat.
Fou marmessor de l’esmentat Borrell II el 992, i també del fill d’aquest, Ermengol I d’Urgell, el 1010.
Morí quan es disposava a fer un viatge a Terra Santa.
Deixà el vescomtat urgellenc al seu fill Miró Guillem.
(Catalunya, vers 1066 – 18 setembre 1131)
Vescomte de Girona (1105-32) i del Baix Urgell (1094-1132), dit també Guerau Ponç de Cabrera.
Mantingué relacions tibants amb Ermengol IV d’Urgell; però, per contra, foren cordials amb Ermengol V, el qual li confià el govern del comtat d’Urgell amb dignitat de vescomte, càrrec que continuà ocupant durant tota la minoritat d’Ermengol VI.
El 1106 participà en la conquesta de Balaguer i d’Os de Balaguer. Aquell mateix any jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, i quan aquest dugué a terme l’expedició de les Balears es féu càrrec de la lloctinència del comtat de Barcelona, juntament amb Bernat Amat de Claramunt, vescomte de Cardona.
(Urgell, segle XI – 1126)
Era l’antic vescomtat d’Urgell, limitat a la part més antiga del comtat des de la creació del vescomtat del Baix Urgell (ben aviat anomenat d’Àger) pel comte Ermengol V d’Urgell el 1094, en intentar la reconquesta de Balaguer.
El 1126, el vescomte Pere I de Castellbó, que vinculà a la seva, per matrimoni, la casa vescomtal de Cerdanya, prengué el títol de vescomte de Castellbó, que dugueren des d’aleshores els seus successors.
Dades dels Països Catalans 