Arxiu d'etiquetes: vescomtat Coserans

Foix i de Cardona -germanes-

Eren filles de Roger IV de Foix i de Brunissenda de Cardona.

Agnès de Foix i de Cardona  (Foix, Occitània, segle XIII)  Dama. Es casà amb el comte Esquivat I de Bigorra.

Felipa de Foix i de Cardona  (Foix, Occitània, segle XIII)  Dama. Es casà amb Arnau I de Coserans, el bel·licós fill del comte de Comenge, que tan repetidament envaí el Pallars pretenent millors drets de possessió que els titulars del comtat. Arnau fou sostingut en aquestes lluites, sempre fallides, per Roger Bernat III de Foix i I de Castellbó, germà de Felipa.

Sibil·la de Foix i de Cardona  (Foix, Occitània, segle XIII)  Dama. Es casà amb el vescomte Eimeric IV de Narbona.

Roger II de Pallars Sobirà

(Catalunya, segle XIII – 1257)

Comte de Pallars Sobirà (1236-56) i de Comenge, i vescomte de Coserans (Roger III, 1240-56). Fill de Roger I de Pallars Sobirà i d’una dama desconeguda.

S’alià amb el comte de Tolosa, Ramon VI, i afrontà les forces de Simó de Montfort.

Es casà amb Guillema, filla de Bernat II de Pallars, de la qual no tingué fills. Comprà el comtat de Pallars a la seva muller, que entrà en religió.

Contragué noves núpcies amb Sibil·la de Saga (1235), i el seu fill Arnau Roger, rebé en herència el comtat de Pallars. El comtat de Comenge fou per a Roger IV de Coserans, fill natural seu.

Roger I de Pallars Sobirà

(Coserans, França, 1182 – després 1240)

Comte de Pallars Sobirà (1229-36) i vescomte de Coserans (Roger II: 1211-després 1240).

Introduí la nissaga dels Comenge al casal pallarès en casar-se vers el 1216 amb la comtessa Guillema I de Pallars Sobirà, l’hereva del comtat, després que, rebut el vescomtat de Coserans, havia lluitat adés a favor adés en contra del comte Ramon VI de Tolosa i de Simó de Montfort, que li arrasà el territori vescomtal, del qual no es desentengué mai, encara que preferí Pallars.

Fou comte consort de Pallars Sobirà, fins que Guillema I, per trobar solució a la manca de descendència tant d’aquest enllaç com del primer amb Guillem III (Guillem d’Erill, mort en 1205/16), li vengué el comtat per 15.000 morabatins (1229 i 1231).

D’acord amb Guillema, proveí a la continuïtat comtal en el seu fill Roger II de Pallars Sobirà, nascut d’una unió anterior; es retirà dels assumptes públics (1236).

Cal tenir en compte que la seva personalitat històrica i la del seu fill han estat confoses fins ara en la d’un sol individu.

Roger IV de Coserans

(Catalunya, segle XIII – Gascunya, Occitània, 1257/67)

Vescomte de Coserans i Cabadan (vers 1257-vers 1267). Fill del comte Roger II de Pallars (vescomte Roger III de Coserans) i de Cecília de Forcalquier.

El comtat de Pallars fou adjudicat pel pare a l’altre fill, més jove, hagut amb la seva muller Sibil·la de Berga o de Saga, Arnau Roger I de Pallars.

Aquesta partició, feta ignorem en quines condicions, havia d’originar una llarga disputa entre ells i llurs descendents entorn de la possessió del Pallars, a conseqüència de la qual aquest comtat fou diverses vegades envaït entre el 1283 i el 1328, al·legant drets successoris, pels vescomtes de Coserans descendents de Roger IV (que s’intitulà comte de Pallars) amb l’ajuda dels seus parents els comtes de Foix.