Arxiu d'etiquetes: Vallès Oriental

Santa Coloma Sasserra

5 Respostes

(Castellcir, Moianès)

Poble, a la dreta de la capçalera de la riera de Castellcir, al nord-est del terme. Hom l’anomenà antigament Santa Coloma Superior, en contraposició a Santa Coloma de Vinyoles o de Centelles.

La parròquia és esmentada el 939, supeditada a l’església de Moià; poc després obtingué la independència. L’església, romànica (segles XI-XII), fou ampliada i mutilada al segle XVII, guarda, però, l’absis central, el campanar i la nau romànica.

Prop d’ella hi hagué la domus o casal origen del llinatge Santacoloma, refós amb els Cabrera (1522). Té unida a l’església el mas Giol.

Santa Agnès de Malanyanes

4 Respostes

(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)

Poble, situat al nord-est del terme, a l’esquerra de la riera de Mogent, als primers contraforts de la Serralada Litoral, vora el coll de Parpers.

L’església parroquial és d’origen romànic (conserva el portal) i fou ampliada al segle XVI; són notables tres retaules barrocs que estatja.

El lloc, esmentat ja al segle XI, formava part del terme del castell de la Roca del Vallès i després de la baronia de la Roca. Al sud hi ha el santuari de Santa Maria de Malanyanes.

És centre de segona residència i estiueig.

Sant Valerià de Robers

1 Resposta

(Lliçà d’Amunt, Vallès Oriental)

Església de la parròquia de Palaudàries, situada prop del mas de Coscó, prop de Lliçà de Vall.

És esmentada el 904 en l’acta de consagració de Parets; l’edifici actual es construí el 1711.

Sant Sebastià de Montmajor

3 Respostes

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental)

Poble, situat sota la muntanya del Farell, dita antigament Montmajor, abocat a la vall de Gallifa. Forma actualment amb el Serrat de Baix un petit veïnat habitat només com a lloc de segona residència.

Existia ja el 1065, i el 1098 ja depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès, que féu aixecar la seva interessant església romànica (reproduïda en 1928-29 al Poble Espanyol de Barcelona). Els seus rectors eren nomenats pels abats de Sant Cugat, fins que el 1400 s’uní en qualitat de sufragània a Caldes de Montbui.

S’independitzà el 1868, quan fou creada la parròquia moderna, a la qual s’uní part de l’antic terme de Gallifa. És servida des de Caldes de Montbui.

Sant Salvador de Terrades

3 Respostes

(Cànoves i Samalús, Vallès Oriental)

(o de Quintana)  Ermita i caseria, al nord del terme, al vessant meridional del turó del Pi Novell.

És esmentada ja el 1226; el 1930 fou substituït l’antic edifici per un de neogòtic, obra de l’arquitecte Pericas.

Sant Salvador d’Avencó

1 Resposta

(Aiguafreda, Vallès Oriental)

Església romànica, a la dreta de la riera d’Avencó.

Fou edificada al segle XII, i es conserva íntegra la primitiva edificació. Serví algun temps d’ajuda parroquial a la primitiva parròquia d’Aiguafreda de Dalt.

Fou restaurada el 1970, i torna a servir d’ajuda parroquial del barri residencial que s’ha construït entorn seu.

Sant Sadurní de Collsabadell

2 Respostes

(Llinars del Vallès, Vallès Oriental)

Poble, centrat en l’església parroquial que s’alça al cim d’un petit turó, contrafort septentrional de la serra del Corredor, a l’esquerra de la riera de Mogent.

La façana conserva restes de l’edificació romànica del segle XI, reformada als segles XIII, XVII i XX. Té un campanar de planta quadrada, en el característic estil gòtic tardà de la comarca.

El lloc és esmentat ja el 998 i la parròquia el 1040. Pertangué a la canònica de la seu de Barcelona. Fou agregat al segle XIX al municipi de Llinars.

Sant Pere del Bosc -Vallès Oriental-

1 Resposta

(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)

(o del Puig)  Antiga església i petit monestir de donades, al sud-est de la població, on ara hi ha la masia de Sant Pere del Bosc. De la capella només resten escasses ruïnes.

Existia ja el 1306 i tenia algunes donades, regides per una prioressa. És tradició que depenia de Sant Pere de les Puelles.

Es perden les notícies el 1513.

Sant Miquel de Montornès, castell de

2 Respostes

(Vallromanes, Vallès Oriental)

(o castell de Montornès)  Antic castell (413 m alt), al cim d’un turó, contrafort nord de la Serralada Litoral, que limita aquest terme amb el de Montornès del Vallès.

El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108. El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes (que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se’n separà al començament del segle XX). A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella (Maresme).

Els seus senyors foren els Montornès i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius. El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’enderrocat castell com a centre de la senyoria.

Sant Miquel de Martres

1 Resposta

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental)

(o Sant Miquel de Baduell)  Església, actualment arruïnada, a l’est de la vila, al camí de Granollers, vora el coll de Baduell.

El lloc de Martres és esmentat ja el 1100 com a possessió del monestir barceloní de Sant Pau del Camp, que se’l vengué el 1126.