Arxiu d'etiquetes: Vallès Oriental

Tenes, riera de -Vallès Oriental-

(Vallès Oriental)

Riu, afluent dretà del Besòs, que neix vora Santa Coloma Sasserra, a la serra de Sauva Negra, i després de passar per Castellcir i Sant Quirze Safaja (aquest sector de capçalera rep també els noms de riera de Castellcir i de Sant Quirze), s’encaixa ràpidament tot constituint pintorescs congosts i salts d’aigua al molí de Llavateres i al Fai, on rep, per l’esquerra, el riu Rossinyol, fins a Riells del Fai, on s’obre a la depressió vallesana.

Passa per Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Parets del Vallès i s’uneix al col·lector entre Montmeló i Mollet del Vallès.

Tavernera, torre

(Vallromanes, Vallès Oriental)

Masia, a l’esquerra de la riera de Vallromanes, al peu del turó on s’alcen les restes del castell de Sant Miquel de Montornès.

Era una antiga domus o masia fortificada, reconstruïda el 1718.

A la façana hi ha rajoles amb retrats i els escuts de les famílies que n’havien estat propietàries.

Solanes, puig de -Vallès Oriental-

(Caldes de Montbui / Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental)

Cim (708 m alt) de la Serralada Pre-litoral, termenal dels dos municipis, contrafort nord del Montmajor, del qual massís és separat pels curs de la riera de Caldes, que forma ací l’estret de les Elies.

Sellecs, turó de

(Òrrius, Maresme / la Roca del Vallès, Vallès Oriental)

(o de Céllecs)  Cim (534 m alt) de la Serralada Litoral, el més alt a ponent de la serra del Corredor, dit també turó Gros, termenal dels dos municipis.

És coronat per les restes d’un poblat ibèric.

Santa Susanna de Vilamajor

(Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental)

Poble, al nord del terme, en un coster que domina la riba dreta de la Tordera.

L’any 1834 formava encara un municipi independent.

Santa Maria de Malanyanes

(la Roca del Vallès, Vallès Oriental)

Santuari de la Mare de Déu de Malanyanes, dins la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, al sud-est del poble, al vessant septentrional del coll de Parpers.

Santa Maria de Gallecs

(Vallès Oriental)

Nom d’una ciutat projectada (1970) a la comarca, anomenada inicialment també Riera de Caldes, que s’havia d’estendre per un ampli sector que abasta set municipis de la comarca.

El projecte fou incorporat el 1976 al Pla Comarcal, però l’oposició popular féu que la Generalitat acabés desestimant el projecte, que fou substituït pel d’una àrea recreativa.

El nom prové de l’església romànica del poble de Gallecs.

Santa Eulàlia de Tapioles

(Vallgorguina, Vallès Oriental)

Veïnat i antiga parròquia, al vessant septentrional de la serra del Corredor, a la capçalera de la riera de Tapioles.

La primitiva església romànica resta amagada sota la nova construcció barroca.

Santa Eugènia del Congost

(Tagamanent, Vallès Oriental)

Poble i cap del municipi, en gran part disseminat, centrat per l’església parroquial de Santa Eugènia, a la dreta del Congost, prop del mas Santa Eugènia. L’església existia ja el 1038; era la capella de l’antic casal del Congost, transformat després en el mas Santaeugènia.

La formació d’un notable grup de masos al Congost, prop del camí ral, féu que els rectors de Tagamanent hi celebressin missa el diumenge des del segle XVII. El 1855 es transformà en parròquia amb certa vinculació a Tagamanent (fou amplada al mateix segle XIX i renovada modernament).

L’abandonament de Tagamanent després del 1936 motivà que l’església es convertís en parroquial i que el lloc esdevingués el cap del municipi.

Santa Digna -Vallès Oriental-

(les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental)

Masia i capella, de la parròquia de Llerona, situades al peu de l’antiga carretera de Barcelona a Puigcerdà. Els seus estadants es cognomenaven Santdigna el 1466.

La capella consta des del 1372. El mas i la capella es construïren sobre el solar d’una antiga vil·la romana, de la qual han aparegut murs i paviments.

L’actual capella es trobava ruïnosa el 1587 i fou reedificada el 1635.