Salines, al sud del terme, entre l’albufera d’Elx i la costa, vora l’antiga torre del Pinet; al sud hi ha la caseria de la Marina del Pinet.
Salines, al sud del terme, entre l’albufera d’Elx i la costa, vora l’antiga torre del Pinet; al sud hi ha la caseria de la Marina del Pinet.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Antiga torre de defensa, vora el Grau de Castelló.
Torre de defensa de la costa, construïda en 1614-22, per tal d’evitar el desembarcament de pirates a la cala de ses Puntes.
Fou projectada ja el 1561, amb motiu del desembarcament turc a Sóller.
Cala de la costa, a llevant de la punta de Capicorb. Constitueix un canó enfonsat del torrent de cala Pi que davalla de prop de Capicorb.
Hi fou construïda una torre de defensa (torre de cala Pi).
Veure> torre de la Maçana (torre de defensa i de senyals).
Antiga torre de defensa, més coneguda amb el nom de torre de Deià.
Antiga torre de defensa de la costa, a l’indret de l’actual nucli des Coll d’En Rabassa. En 1891-98 s’hi construí un fort.
Antiga torre de defensa del port de Portopí, al sud-oest de la ciutat, dita a l’edat mitjana torre d’en Carròs. Una cadena tancava de nits el port, ja al segle XIII, entre aquesta torre i la de Senyals, per tal de protegir-lo de les incursions dels pirates.
Des del 1475, en adoptar el Gran i General Consell el sistema de quarentenes per tal d’evitar el contagi de la pesta, la torre fou utilitzada per a ventilar teixits que podien propagar l’epidèmia, d’on li ve el nom.
Fou declarada monument nacional el 1876.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
Antiga torre de defensa de la costa, al sud del cap de l’Abella.
(o Niòbols) Antic castell, sobre un promontori de la riba esquerra de la Tet, dominant els banys dels Graus de Canavelles. Era destinat a la guarda de la via de Cerdanya, la qual passava dins la vall mateixa del castell, practicada pel sol costat accessible, al nord, i costejava després l’estret congost dit dels Graus.
La defensa del pas era completada per la torre de Nyòvols, al cim d’una alta roca a l’altra banda de ribera, i pel castell d’Erola (o Serola), tancant el camí a l’oest, també sobre la riba esquerra i prop de l’església de Sant Pere d’Eixalada, dita també d’Erola o dels Graus.
Les ruïnes d’aquesta són encara visibles, així com unes parets de la torre quadrada de Nyòvols; però dels castells de Nyòvols i d’Erola només resten els fonaments.