Establiment balneari, d’aigües sulfuroses, vora el port de Càrcer, al vessant septentrional del turó que corona les ruïnes del santuari de Santa Anna.
Santa Anna, balneari de -Costera-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: santuaris
Santa Àgueda, castell de -Menorca-
Antic castell, que corona la muntanya de Santa Àgueda (264 m alt), cim culminant dels terrenys devonians a ponent del Toro.
Fou una de les principals fortificacions musulmanes de Menorca (amb el nom de Sen Ageinz) i esdevingué el darrer reducte militar de la resistència a la conquesta d’Alfons II de Catalunya del 1287; hi foren fets presoners el moixerif i els seus guerrers sarraïns.
Al mateix segle XIII esdevingué centre d’una de les quatre universitats en què fou dividida l’illa (universitat del Castell de Santa Àgueda) fins a la formació del nucli des Mercadal (encara anomenat per molts anys universitat des Mercadal i del castell de Santa Àgueda); el 1713, i definitivament el 1840, passà a formar part del nou municipi de Ferreries.
Es conserven restes d’una antiga calçada romana i part de les muralles de l’antic castell, però el turó fou coronat posteriorment pel santuari de Santa Àgueda, on acudien dones lactants amb pregàries i ex-vots.
L’església ha estat transformada modernament en casa de pagès, i conserva una magnífica creu de terme.
Sant Vicent de Llíria
(o el Pou de Sant Vicent) Santuari, 3 km al nord de la ciutat. És un centre de pelegrinatges ferrerians; la llegenda diu que Vicent Ferrer hi féu brollar un pou un any de gran secada.
La sèquia de Sant Vicent condueix l’aigua per al regatge des d’aquest indret a una extensa partida del terme.
Sant Vicent d’Agullent
Santuari, al sud de la vila, al vessant septentrional de la serra d’Agullent.
Un primer edifici construït poc després de la canonització de Vicent Ferrer (1455), arruïnat amb el terratrèmol del 1744, fou substituït el 1745 per l’actual santuari, engrandit el 1754 i amb una nova façana del 1839, que conserva el retaule de Sant Vicent, pintat sobre fusta, obra del segle XV, i dues pintures de Segrelles. Annexa hi fou construïda una casa d’exercicis.
El 4 de setembre hi té lloc una processó amb fanals i torxes (dites fogueretes) en commemoració d’un miracle esdevingut el 1600 que comportà l’aturada d’una epidèmia de pesta a la vila. Més avall hi ha una capella, de la segona meitat del segle XVII, que commemora aquest miracle.
El 1742 s’hi constituí una congregació d’eclesiàstics seculars de Sant Vicent Ferrer d’Agullent.
Sant Vicent -Borriol-
Santuari, caseria i hostal, al nord-est de la vila, a la dreta del riu de Borriol, vora la carretera de Castelló de la Plana a Sant Mateu del Maestrat. S’hi conserva un mil·liari romà.
Darrera l’església hi ha la pedra on la tradició diu que predicà Vicent Ferrer, amb una inscripció.
Sant Vicenç de Cotlliure
Santuari de la vila, construït en un petit illot, davant el port d’Amunt.
Les notícies més velles són de l’any 1642. La devoció popular renovà i engrandí l’església al segle XVIII i declarà el sant protector de la vila.
Entre els anys 1878 i 1886 es construí una escullera i la platja artificial de Sant Vicenç, que relliga amb la vila el santuari.
Cada any el 16 d’agost s’hi celebra una tradicional processó per mar.
Sant Telm * -Baix Empordà-
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)
Veure> Sant Elm (santuari).
Sant Sebastià -Baix Maestrat-
Santuari, al nord-oest de la ciutat, al vessant oriental d’un puig que s’alça a l’esquerra del riu Cérvol, dedicat a Sant Sebastià i a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrona de Vinarós.
La imatge de la Mare de Déu hi era venerada des del segle XIII, quan aquest territori pertanyia al terme de Peníscola. El segle XVII fou declarada patrona de Vinaròs i votada la festa anual (1689); l’església fou refeta aleshores i, encara, ampliada en 1715-21.
Sant Salvador de Felanitx
Santuari (509 m alt), dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, al sud-est de la ciutat, al cim del puig de Sant Salvador de Felanitx, un dels cims del sector meridional de les serres de Llevant.
Consta ja amb aquest nom el 1348, en què fou autoritzada a la vila de Felanitx pel rei Pere III de Catalunya, senyor alodial de la muntanya, la construcció de la capella, probablement per tal de protegir la població de la pesta, que tanta mortaldat havia produït aquell any.
El retaule de pedra, fet per a l’altar major de la primitiva capella, amb tota la història de la passió de la imatge del Crist de Berit, és obra del segle XV; en la nova església, construïda del 1707 al 1716, el retaule presideix una capella lateral.
Decaiguda la devoció al Crist de Berit, l’altar major del nou santuari, amb un retaule de l’escultor valencià Pere Codonyer, fou dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, imatge trobada segons la tradició, la veneració de la qual era ja preponderant des de mitjan segle XVI. La confraria de la Mare de Déu de Sant Salvador era ja constituïda el 1601.
L’actual hostatgeria és obra, en gran part, del segle XVIII. El 1824 s’establí al santuari una comunitat d’ermitans, que hi residí fins el 1851; el 1891 hi retornaren els ermitans de Sant Pau i Sant Antoni.
La imatge de la Mare de Déu fou coronada solemnement el 1934, any en què fou inaugurat un enorme monument a Crist Rei (37 m d’alçària), construït vora el santuari (alhora que Mallorca era consagrada al Sagrat Cor de Jesús), sota el qual s’obre la cripta on hi ha l’antic retaule major del santuari, que presideix l’antiga imatge de pedra de la Mare de Déu de l’Esperança (actualment del Roser).
Sant Salvador d’Artà
(o de s’Almudaina d’Artà) Santuari, dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, patrona de la vila, que s’alça al nord mateix del nucli urbà, dins el recinte emmurallat de s’Almudaina d’Artà, al cim del puig de Sant Salvador de s’Almudaina d’Artà.
Ja el 1282 consta l’existència de culte a sant Salvador dins la fortificació, i de mitjan segle XIV són les primeres notícies de l’església. Havent servit s’Almudaina d’Artà d’hospital durant la terrible pesta del 1820, fou cremat tot el que contenia aquella fortificació, excepte la imatge de la Mare de Déu, que havia estat custodiada a l’església parroquial.
A partir del 1825 fou construït l’actual santuari, consagrat el 1832.
Dades dels Països Catalans 