Santuari (la Mare de Déu de la Feixa), sota les cingleres de la serra de Serradui, contrafort de la serra del Cis.
L’església fou consagrada el 1196.
Santuari (la Mare de Déu de la Feixa), sota les cingleres de la serra de Serradui, contrafort de la serra del Cis.
L’església fou consagrada el 1196.
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Santuari (la Mare de Déu de Fabregada), a l’oest del poble.
Santuari (la Mare de Déu de l’Esperança), al sud de la vila.
L’edifici fou restaurat el 1409 (i, modernament, al començament del segle XX).
Conserva un notable retaule, del segle XV, atribuït a Andreu Marçal de Sas.
Santuari (la Mare de Déu de l’Esperança), aturonat al nord de la ciutat.
Al seu indret hi hagué un monestir de jerònims, fundat el 1491 per Enric d’Aragó, que perdurà fins a la desamortització, destruït durant les guerres carlines; l’església actual fou reedificada al començament del segle XX.
Centra una caseria disseminada.
Santuari (Mare de Déu de l’Ermitana), situat al costat del castell, on hom venera una imatge antiga, del tipus de marededéu trobada, patrona de la ciutat.
L’actual edifici, decorat amb ceràmiques de l’Alcora. fou bastit sobre un d’anterior, pel governador Sancho Echevarria en 1708-14.
Santuari, 2 km al sud de la ciutat.
Santuari (la Mare de Déu de les Dosaigües), a la confluència del Matarranya amb el riu d’Algars.
Santuari de la Mare de Déu de Domanova, al sud del poble, a 325 m alt, en l’emplaçament d’un antic castell roquer que dominava la confluència de les rieres de Rigardà i de Croses, damunt el coll de Ternera.
Construïda el segle XIV, subsistí, com a església parroquial de Rodés, l’antiga de Sant Miquel, a l’indret anomenat Glevella; al seu torn cedí el caràcter de parroquial a l’actual església del nucli urbà.
Conserva, a més de la imatge, diversos retaules antics i nombrosos ex-vots. Hi tenen lloc uns quants aplecs anuals.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Veure> Esplà (santuari).
Santuari, on és venerada la Mare de Déu de la Damunt, al nord-est del poble.