(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Illa, una de les més extenses de l’arxipèlag de les Pitiüses. L’illa té un far i 68 m d’altitud màxima. És davant la badia de Portmany.
Entre el cap Blanc, al sud, i es Cavall, al nord, hi ha una distància de 2.125 m. El cap de s’Àguila avança a ponent.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Platja, davant l’illa des Bosc.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Platja, a llevant d’una de les dues prolongacions que fa l’illa cap al sud; prop seu hi ha un petit nucli de població.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Vénda, on hi ha l’església parroquial de Sant Josep.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Vénda. Inicialment a la parròquia de Sant Josep, n’ha estat atribuïda una gran part a la nova parròquia d’es Cubells (o del Carme).
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Vénda, caseria i carregador de sal de les salines, a l’extrem meridional de l’illa, al fons d’una cala entre la punta de ses Portes i la punta de la Rama.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Vénda, a la parròquia de Sant Francesc de ses Salines.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Vénda, a la parròquia de Sant Agustí des Vedrà.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Vénda, a la parròquia de Sant Francesc de ses Salines; hi ha estat construït l’aeroport d’Eivissa.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Assentament fenici arcaic, a la costa meridional de l’illa. S’hi establí entre la primera meitat del segle VII i el començament del segle VI aC.
Té la ubicació característica dels assentaments fenicis, en una petita península al costat d’un port. Cobria unes 4 ha, amb una estructura urbanística poc regular. S’hi han reconegut instal·lacions metal·lúrgiques destinades a l’obtenció de ferro i de plata.
Excavat entre el 1986 i el 1992 per Joan Ramon i Torres.
Dades dels Països Catalans 